Al campionat de Catalunya de la temporada 1939-40, es va registrar un triple empat a punts entre el Cerdanyola C.H., Unión y Patín, fou el Unión qui el guanyà després d’un emocionant desempat. A la temporada 1941-42 va aconseguir guanyar el prestigiós “Torneo Hermanos Pironti” en vencer al Girona H.C. per 4 a 2. Hi jugaren, Emilio Albiñana, E, Labori, Jacinto Humet, Marcos Humet, J.O Humet i Jani.

Al juny del 1944, va participar per primera vegada al Campeonato de España, els encontres es diputaren a les instal.lacions de Piscinas y Deportes de Barcelona i els equips foren, Deportivo de La Coruña, Patria de Zaragoza, S.E.U. de Madrid, C.N. Palma de Mallorca, Club Patin i R.C.D. Español de Barcelona, Girona i Cerdanyola C.H.. El títol va ser per el R.C.D. Español que va guanyar la final al Cerdanyola C.H. per 4 a 1. Hi jugaren, Emilio Albiñana, M. Viñals, Antonio Tomas, Lluis Humet, Jordi Permanyer i J.O. Humet.

A l’any 1945, es va produïr el canvi del disc per la bola, i el Cerdanyola C.H. va aconseguir guanyar el campionat català de Primera Divisió. Els jugadors eren, Emilio Albiñana, Jordi Permanyer, Lluis Humet, A. “Tito” Mas, J.O. Humet i M. Viñals. A l’any 1947, es renova la junta directiva, el nou president és el Dr. Ramón Permanyer Volart. Des-de l’acabament de la guerra fins l’any 1953, els partits es jugaven a la pista del Cerdanyola Gran Casino, situada al carrer de Santa Anna. L’any 1952 varen començar les obres de la nova pista de la plaça Enric Granados als terrenys que ara ocupa el Casal del Esport.

A l’estiu del 1956, , essent president el senyor Josep Mora, el porter del Club, juntament amb uns amics, entre d’altres, José Manuel Salillas, els germans Taure, Adolfo Guillen i Jesús Muñiz, integrants de la colla “chypis”, varen decidir organitzar un torneig que dures 24 hores ininterrompudes. Va ser l’inici de les tradicionals “24 Hores de Cerdanyola”. La primera edició, disputada l’agost d’aquell mateix any, es va celebrar entre dos equips integrats per 20 jugadors cadascun (blaus i verds) del mateix club. El resultat fou de 176 a 158 a favor dels blaus. L’any següent es varen a tornar a organitzar, amb un gran éxit, tant de públic com esportiu. L’any 1958, es varen tornar a celebrar. Aquella temporada els jugadors de l’equip eran entra d’altres, els germans Jaume i Alfons Mimó, Soler, Escardó i Pere Mongay. Les retransmissions del partit per a Radio Nacional de España, les feu el popular locutor Joan Viñas Bona i hi assistiren importants autoritats, civils i militars.

Durant molt temps, el torneig va ser un referent i un clàssic dins el calendari hoqueistic del estat. Malauradament la semi-professionalització i en alguns cassos la professionaització total, han aconseguit que els clubs i jugadors es moguin per uns altres interessos molt diferents a l’esperit de disfrutar amb la pràctica i la visió de l’esport.

De l’any 1964 al 1967 i del 1972 al 1975, aquest prestigiós torneig no es va celebrar, els seus motius tendrien els directius del Club per a deixar d’organitzar.lo L’any 1976 i sota la nova presidència del senyot Joan Gonzalez Navinés, es va organitzar de nou l’esdeveniment, que perdura fins el moment, encara que sota altres fórmules, motivades per la evolució dels temps que corren.

A l’any 1967, catorze anys després de la seva inauguració, la pista de la plaça d’Enric Granados passava a ser de propietat municipal. El document de cessió el signaven l’alcalde Senyor Domènec Fatjó Sanmiquel i el president del club i alhora regidor de l’ajuntament senyor Ramon Sugrañes Cardona.

L’any 1970 es va fundar la secció de Patinatge Artístic, destacant.hi esportistes com Marta Vera, que fou sots-campiona d’Europa, campiona d’Espanya en 3 ocasions i cinquena del món en categoria absoluta. També cal destacar Conchi Galindo, Gemma Escofet, Lidia Capell Gemma Blasco i la parella formada per Mercé Senra i Miquel Martos.

L’any 1972 es va crear la secció d’hoquei que ha aconseguit, durant la seva trajectòria diversos campionats i sots campionats d’Espanya i de Catalunya.

L’any 1981, es va instaurar el “Torneig Vila de Cerdanyola”, aquest torneig estava organitzat perquè els jugadors més petits poguessin gaudir d’una festa, com a cloenda de la temporada. Des.de integrants de l’escola fins als juvenils, durant un cap de setmana, els jugadors dels equips de la base participaven en una activitat lúdico-esportiva que poc a poc va arrivar a tenir un nom dintre del calendari de l’hoquei català. Tornant al primer equip, l’any 1973, va disputar la final del Campionat d’Espanya (l’actual Copa del Rei) al la població asturiana de Mieres, perdent davant el Reus Deportiu per 4 a 3.

Consecutivament durant tres temporades, es va proclamar campió de les primeres edicions de la Copa Catalana disputades els anys 79, 80 i 81. Els integrants de l’equip el darrer any foren, Josep Tamburini, Josep Suñé, Jaume Carreter, Jordi Miró, Fernando del Espino, Pere Torras, Manolo Barceló, Félix Andrés, Quique Roig, Llluís Martínez i Carlos Figueroa.

L’any 1985 el Club va arrivar a la final de la copa de la C.E.R.S., perdent davant l’equip italià del Novara. L’any 1986 es va celebrar el 50 aniversari del Club. Aquest esdeveniment motivà que una nodrida representació del Cerdanyola C.H. integrada per directius, ex-jugadors i jugadors fos rebuda per S.M. el Rei Juan Carlos I i el President de la Generalitat de Catalunya, M.H. Jordi Pujol. També li fou concedida la placa de bronze de la Reial Ordre del Mérit Esportiu. Aquella temporada l’equip estava format per, Josep Tamburini, Pep Vandellos, Jaume Carreter, Manolo Barceló, Toni Rovira, Xavier Gil, Josep Serrano, Clares i Joan Dols.