BIOGRAFIA:

Els personatges d’aquesta entrevista no podem dir que siguin els jugadors més emblemàtics de l’equip de l’ascens a l’OK lliga. No perquè no ho fossin, ni molt menys, però si una característica bàsica tenia aquell equip era, precisament, que tots els membres n’eren igual d’emblemàtics. Segurament la clau de l’èxit.

Amb aquesta entrevista volem retre un homenatge a la gesta de la temporada passada. De les vivències d’aquell equip i de les sensacions de l’actual ens ho poden explicar els dos jugadors que aquesta temporada que comença, seguiran vestint la samarreta dels nostres colors: Xavi Baucells i Jordi Callís.

Xavier Baucells Fontseca, de 31 anys, treballa de cambrer. El seu poble és Roda de Ter, on va començar a practicar l’hoquei. A part del Roda de Ter, a jugat als equips del Vic, Tordera, Mataró, Voltregà i fins fa tres temporades juga al Cerdanyola Club Hoquei.
El seu palmarès consta d’un ascens a la divisió d’honor amb el Mataró i un altre amb el Cerdanyola, un sots campionat de la Copa del Rei, a Cerdanyola, amb el Vic i un sots campionat de la Súper Copa d’Europa amb el Voltregà.

Jordi Callís Vilalta, de 23 anys, és de Manlleu i actualment està estudiant informàtica i gestió de sistemes a Vic. Va començar a jugar hoquei a Manlleu i fins fa dues temporades, abans d’arribar al Cerdanyola Club Hoquei, jugava al Voltregà.

Callís ha estat campió d’Europa júnior amb la Selecció Espanyola, campió d’Espanya júnior amb la Selecció Catalana, campió de la copa Cers amb el Club Patí Voltregà i Sots-campió de la copa Continental, també amb el Club Patí Voltregà.

ENTREVISTA:

Albert Clavé. Una nova etapa comença al Cerdanyola Club Hoquei. Des del punt de vista com a jugadors, com esteu veient aquests canvis al Club?

Xavi Baucells (X.B.)- Jo vaig entrar juntament amb la junta i ells mateixos ens van explicar que van trobar un club que estava a punt de desaparèixer. Penso que sent gent, tot i que algú ja havia jugat a hoquei, que no en tenien gaire idea de portar un club, perquè és complicat, amb aquests tres any s’ha vist que han tirat el club molt endavant. Això es pot veure amb el tema d’hoquei base que intenten fer bons equips, amb el primer equip s’ha aconseguit la fita de pujar a l’OK lliga i ara s’ha fet un bon equip per assolir l’OK lliga. Els aprovo el que han fet fins ara.

Jordi Callís( J.C.) - Estic molt d’acord amb el Xavi. Des de l’any passat que hi sóc, tot el que em van plantejar ho he vist molt bé. Veig que s’han assolit bastant els objectius que volien, és a dir, pujar a l’OK lliga i crec que s’ha fet un bon equip per jugar-hi.

A.C. - Molta gent diu que la clau de l’èxit de l’ascens de la temporada passada va ser la pinya que vàreu fer entre els jugadors. Què en penseu vosaltres?

J.C.- La pinya que hi havia l’any passat era una cosa que no es pot explicar. Tots érem amics, una colla de companys. Molts partits els trèiem, no per jugar bé, sinó per les ganes de jugar junts i el companyerisme que hi havia. Ningú tenia cap problema amb ningú i això ha estat el que ens ha fet aconseguir l’objectiu de pujar.

X.B. – Com diu en Jordi, l’any passat, no sé si degut a que ja ens coneixíem d’haver coincidit en d’altres anys o al ser molts d’allà la comarca, doncs, no va costar tant portar-nos bé entre nosaltres. Però si que és veritat que es veia una cosa que a vegades, tot i jugar malament, per bon rotllo un ajuda a l’altre i tiràvem els partits endavant entre entrenadors, preparadors físics, etc... S’ha de dir que es va fer un grup molt bo.

A.C. - Que va significar per vosaltres poder assolir l’ascens de categoria per al Cerdanyola Club Hoquei?

X.B. – Per mi va ser molt important perquè arribaves aquí i jo, com he dit, vaig arribar junt amb la junta que tenia aquesta aspiració. El fet de que els hi puguis donar aquella cosa per la qual et van fitxar i que feia onze any que perseguien, un cop ho has aconseguit, et queda una sensació de com a mínim els has respost pel que ells et fitxaven.
Particularment estic molt orgullós perquè veig que hi havia gent que realment va agrair de cor el fet que ens esforcéssim i assolíssim aquest ascens. Estic molt content.

J.C. – Venint del Voltregà que sempre hem patit durant tants anys seguits, després d’una experiència nova de jugar a la Primera Nacional Espanyola i a més venint amb l’objectiu de que havíem de pujar, a part dels nervis i tot, per mi aconseguir-ho va ser una felicitat immensa perquè era el que esperàvem tots.
Tenir el premi de jugar a la millor lliga del món és impressionant.

A.C. - Ja heu tingut els primers contactes amb els nous companys, sou els dos únics que seguiu de l’equip de l’ascens. Com està sent la relació entre vosaltres en aquesta pretemporada?

 J.C. – Pels noms dels jugadors ja els coneixia d’haver jugat amb ells o contra ells, no tenia una relació, però ja els coneixia i de moment la relació és molt bona. Ens estem coneixent, són quatre setmanes que portem junts i de moment no tenim cap mal rotllo ni cap problema amb ningú. Crec que aquest serà un bon any també.

X.B. – Per caràcter, potser, tampoc em costa gaire fer-me amb la gent. Penso que és això que diu en Jordi. Jo ja hi havia jugat, en el mateix equip, amb alguns companys i amb els altres et coneixes del sol fet d’haver-hi jugat contra ells, per tant, més o menys, ja saps com són uns i altres. Jo també penso que tothom s’està portant molt bé i intentarem fer la pinya, si pot ser, com la de l’any passat o fins hi tot més, perquè és la base dels èxits de molts equips. De moment crec que és un deu.

A.C. - Sou els jugadors que porteu més anys a l’equip. Us sentiu amb alguna responsabilitat afegida? 

X.B. – Pel sol fet d’haver pujat a l’OK lliga ja tens una responsabilitat afegida. Per ser els més veterans a l’equip... mmmm... [s’ho pensa]. Jo sempre m’agafo la mateixa responsabilitat tant sigui el primer any o el quart. Nosaltres intentarem donar-ho tot. La responsabilitat cadascú s’agafarà la que li toca i la que té i mirarem de fer-ho el millor possible.

J.C. – Responsabilitat... Com diu en Xavi, cadascú te la seva responsabilitat. Hi hagut tantes novetats aquest any i som els únics que hem quedat, doncs, tenim més responsabilitat de cara a la gent que ens coneix. Responsabilitat per tenir nerviosisme a la pista i veure que la gent està amb tu... Penso que en aquesta categoria a cada partit et posaràs nerviós, no per demostrar la teva responsabilitat, si no per ajudar a l’equip i donar tot el que saps fer.

A.C. - Vosaltres que ja heu tingut experiència a l’OK lliga. Què creieu que ens espera aquest any a Cerdanyola?

 J.C. – El què ens espera a Cerdanyola...? Hem d’intentar aprofitar el factor pista a cada partit. El nostre objectiu ha de ser guanyar tot el que es pugui a casa. Costarà molt, això segur, perquè és la millor lliga del món i cap partit serà fàcil. Hem de guanyar tots els partits a casa, excepte els grans que es farà els que és pugui, i si podem esgarrapar algun punt fora de casa millor que millor.

X.B. – Què ens espera a Cerdanyola aquest any...? De principi, molt patiment, tothom ho ha de tenir clar. Què intentarem donar...? Doncs, tot el que tinguem i més.
És el que deia en Jordi, si a final de temporada podem dir que s’han perdut els mínims partits possibles a casa, amb això t’assegures tenir molt camí fet.
Hem de reconèixer que el primer ha de ser mantenir-se i si es pot fer, com més aviat possible, assolir aspiracions més altes. L’OK lliga és una categoria que s’ha de patir, cada partit és pateix i no n’hi ha cap de fàcil. Ens espera patiment, però per altra banda, espero que moltes alegries.

A.C. - La temporada passada vàreu tenir un inici una mica fluix. Aquest any ha tocat un inici de calendari molt fort. Pel tema de que els equips encara no estaran prou rodats, ho preferiu així o haguéssiu preferit un inici amb equips més de la vostra lluita i anar agafant confiança?

 X.B. – Estic molt content amb el calendari. Vulguis o no has de jugar amb aquests equips algun dia o altre i m’estimo més agafar el Barça al primer dia, al Vic al principi, al Reus també al principi, tot i que és a casa seva... Són equips que tampoc busquen estar al 100% als primers partits de lliga i és el moment on els pots sorprendre més. Sabem que serà difícil igualment, però prefereixo trobar-los ara que no pas a la jornada dotze o tretze que ells ja van rodats i que ja juguen de memòria.

J.C. – És el que diu en Xavi. Alguna hora o altra te’ls has de trobar. Són equips molt forts i és millor ara al principi perquè encara no van al màxim. Tot i que són grans equips i que costaran igualment potser els sorprendrem. Esperem-ho!, però és difícil igualment.

A.C. - David Bou és el nou entrenador d’aquesta nova campanya. Quin tipus de joc voldrà que practiqueu?

 J.C. – De moment, pels entrenaments, pel que ens ha explicat i tot, el que vol és una defensa consistent, molt forta, agressiva i compacte. Mirar de sorprendre al contra atac perquè, parlant amb perdó, és la mare del ous: la defensa. Bàsicament és això i no perdre boles “tontes” ni permetre els nostres errors a l’equip contrincant perquè, en aquesta lliga, un error nostre pot ser gol en contra.

X.B. – Sí, en David ens fa una defensa molt dura. Està clar, en aquesta categoria o defenses o se’t mengen i després, a la que es recuperi la bola, sortir al contra atac tan ràpid com es pugui perquè també és una manera de sentenciar partits o encarrilar-los. No hi ha més secrets, molta defensa i molta defensa i en atac, doncs això, no jugar-te-la, no perdre boles” tontes”, ni donar-los contra atacs al contrari i nosaltres fer un contra atac ràpid i efectiu. Ja està.

A.C. - El Negro Páez va estar a punt de fitxar pel Cerdanyola Club Hoquei. Ús hagués agradat tenir-lo de company d’equip?

 X.B. – El Negro m’hagués fet molta il·lusió tenir-lo com a company d’equip. És a dir, a tothom li agradaria jugar amb el Ronaldinho, amb el Romario, amb el Laudrup... Aquí és el mateix, com a jugador per jugar-hi m’hagués agradat moltíssim. Com a persona...? Ara penso que som els que som i que no tenim res a envejar. El Negro no ha vingut, doncs vaja, ell que faci la seva que nosaltres mirarem de fer la nostra...

J.C. – És un jugador immens, és un... pots dir l’edat que tingui, però és un molt bon jugador. Per mi, amb l’edat que tinc i com sóc, d’haver-lo vist jugar i jugar contra ell, hauria estat una cosa impressionant poder jugar amb ell, a part de que t’ensenyi moltes coses i que podries aprendre molt d’ell sobre coses noves de l’hoquei, que jo encara he d’aprendre moltíssim. M’hauria fet molta il·lusió. Però som els que som. La gent que som és perfecte, ens portem molt bé.
Com a persona no he tractat amb ell, no sé com hauria estat. Però com a jugador hauria estat una cosa especial.

A.C. - De l’any anterior, teniu fama de ser els més bromistes. Algú ja ha pagat alguna “novatada”?

 J.C. – [Riuen tots dos]. Aquest any? Bé, es pot dir que una petita “novatada” sí que l’ha tingut. L’ha tingut un, però... [llarg suspens] l’ha tindrà un altre. Només aviso que n’hi haurà alguna altra. [En Jordi riu molt en acabar la seva resposta]

X.B. – Home! Bromistes... sí. Pel nostre caràcter i això mirem de fer bromes, sempre de bon rotllo, sense passar-nos ni res. I com diu en Jordi, algú ja ho ha provat, però esperem que tot vagi bé i que també les bromes siguin bon senyal.

A.C. - Es pot dir qui ho ha provat?

X.B. – No! Ell ja ho sap. Va ser molt bo, va ser una broma molt fluixa. Cap problema.

J.C. – Més endavant ho direm...

A.C. - Us atreviu a fer un pronòstic de cara aquesta temporada?

X.B. – Sí. A hores d’ara, si quedem dels tretze primers de lliga estaré molt feliç. Si quedem dels deu primers estaré hiper feliç i si guanyem la lliga, doncs no sé...
No, ara de veritat... Jo sóc realista perquè és una lliga molt dura i jo crec que la salvació ha de ser el primer objectiu. Com he dit abans, si es pot solucionar ràpid i després pots mirar d’anar a altres fites millor, però sempre hem de tocar de peus a terra.

J.C. – Pronòstic...? Penso igual que en Xavi, el mateix. No podem pensar ja si quedem dels vuit primers. Això s’ha de veure, partit a partit i hem de pensar que l’objectiu principalment és la salvació perquè som un equip que acabem de pujar. Depèn de com vagin els partits es podran anar fent pronòstics.Però principalment és la salvació.

A.C. - Què en sabeu dels vostres companys de l’any passat?

X.B. – En Marc Zanón, que li hem perdut una mica el contacte i hem de fer un sopar per trobar-nos, però sé que està al Caldes i que de ben segur que allà farà molta feina i li desitgem que li vagi molt bé.

J.C.- Jo parlaré d’en Guillem Casals està jugant al Taradell, recent ascendit a la Primera Nacional Espanyola. He parlat amb ell i està molt bé, té molt bons companys. Li és una nova experiència i torna a jugar al costat de casa un altre cop. Espero el millor per ell.

X.B. – Amb l’Albert Sabata ens hi vam enfrontar l’altre dia contra el Tordera. Jo vaig parlar-hi tres dies abans, que havia vingut a casa. Penso que ha trobat un molt bon grup, amb gent que ja coneixia de la comarca i va demostrar que allà també ho farà molt bé. Està molt content i espero que l’any vinent ens podem veure a l’OK lliga tots dos.

J.C. – L’Albert Ojeda serà pare i això suposo que li ha fet reflexionar deixar l’hoquei. Espero el millor per ell i veure’l aviat perquè també en tinc ganes.

X.B. – En Pere Turón sé que està boig com sempre, ja l’he vist la setmana passada. Està a Sant Feliu, molt content amb il·lusions, perquè no dir-ho, de poder assolir l’ascens que tampoc penso que sigui cap cosa estranya. De moment està molt content i amb ganes de treballar.

J.C. – En Roger Fernández aquest any ens el trobarem defensant la porteria del Mataró. Suposo que es menjarà algun gol nostre... [riu]. Esperem-ho [riu encara més]. No, però... jo crec que va fer ben fet, fitxant pel Mataró. És l’equip que ha jugat sempre i és el seu poble. Suposo que li anirà molt bé.

X.B. – Ara parlaré del dos “veterans” de l’equip de l’any passat: en Dani i en Coro. Tots dos de moment ho han deixat. En Dani, suposo que encarrilarà la nova etapa d’entrenador que sé que li feia molta il·lusió i ja l’havia encetada a Sant Hipòlit.
En Coro, degut a que també ja era pare i ara es muntava una clínica dentista, doncs... Clar s’ha de mirar també l’edat, la feina i el que et donarà més i ha tirat per aquell cantó.