ENTREVISTA:

Com vas començar en el món del patinatge artístic?

Vaig començar un setembre de 1990. Quan anava a fer els cursets de natació veia a nenes que patinaven a la pista antiga de l’Altis i ho feien tan bé que li deia a la mare que m’agradaria patinar com elles.
La mare em va prometre que pel setembre, m’apuntaria a patinatge al Cerdanyola Club d’Hockei i des d’aleshores, estic aquí.

Recordes alguna anècdota?

En patinatge n’he viscut moltes, de fet, en podria treure una cada dia.
La que més recordo va ser el dia que vaig passar d’Iniciació a Categoria (alevi). Tenia 9 anys i feia dues setmanes que havien canviat l’entrenador; quan vaig sortir a la pista, vaig plorar com una nena petita... però d’emoció.
El patinatge és un esport que no es visibilitza per televisió, perquè?
Crec que no es televisa perquè no és un esport olímpic. Es veu més a canals catalans perquè és més popular i on hi ha més nivell.

Quina modalitat prefereixes i perquè?

El lliure sempre ha sigut la modalitat líder, perquè és molt espectacular i és amb la que ho relaciona més gent. Però a mi, personalment, m’agrada l’escola, potser perquè és la modalitat que sé executar millor. Tot i així, hi ha modalitats com poden ser els “shows” o “solo dance” que no les practico però que em criden l’atenció.

Com veus a les patinadores de Certificat i d’Iniciació del CCH?

Si les comparo amb les nenes de Certificat i d’Iniciació que hi havia quan jo era a Iniciació, hi trobo molta diferència.
Fa anys, hi havia molta disciplina a la pista i no ens atrevíem a obrir la boca; ara, cada cop costa més aconseguir aquesta disciplina.
Però el comparo els grups d’ara amb tots els que hem tingut des que sóc monitora, predominen les nenes de curta edat (que això és molt bo) i hem aconseguit un xic de disciplina, per tant, considero que hem avançat bastant ràpid.
M’agradaria destacar que és molt difícil tenir 4 Certificats on 2 d’elles poden ser alevins, que és la categoria més baixa per edat que es pot aconseguir.

T’ha quedat algun repte per assolir dins del món del patinatge artístic?

Mai m’he marcat un repte massa alt, perquè tinc molt clar que faig patinatge perquè és un esport que m’agrada. El meu repte, potser, no ha estat un europeu o un mundial (cadascú és conscient del nivell que ha assolit), però vaig complir un petit repte competint al proper mes de maig a la Copa Alemana a nivell internacional, on per primera vegada, em podré vestir amb el mallot de la selecció espanyola de patinatge. Ah! I aquest any com a novetat, al Campionat d’Espanya anirem uniformats com a selecció catalana.
Amb tot això, penso que podré deixar el patinatge ben satisfeta!.

 Perquè aconsellaries la pràctica d’aquest esport?

Perquè és molt complet. Uneix la dansa amb l’agilitat, la coordinació amb la precisió.. son molts elements que es poden treballar alhora. A més, penso que és una bona oportunitat d’endinsar-se en un món meravellós que els qui el formem, som com una pinya.

Torn de preguntes i respostes curtes...

Una música per a una coreografia... un tango o música espanyola
Un públic...el qui et segueix a tot arreu: la família
Una ciutat on patinar... Cerdanyola, on tenim una bona entrenadora i instal·lacions correctes per a fer-ho.
Una “patinada”... durant un passeig al costat de la platja
Un somni... fer pòdium a un Campionat d’Espanya
Un patinador/a... Luca d’Alisera i Roberto Riba